23/11/10

Nous perfils de pobresa

Anys enrere es parlava de manera habitual dels nous rics….ara creixen els nous pobres.

Joves amb fills que s’han quedat sense feina, autònoms que han hagut de tancar el seu negoci…..persones que sense creure-s’ho tenen dificultats per poder menjar. Ciutadans  com nosaltres que han vist com amb la crisi la seva vida s’ha desdibuixat…fins l’extrem d’haver  de recórrer a l’ajuda de Càritas.

De fet aquesta institució l’any passat va haver  d’ajudar d’urgència a 800.000  persones, el doble que fa dos anys i calculen que el número anirà pujant.

Estimen que més de 9 milions d’espanyols viuen en situació de pobresa, de manera que entre el 2007 i el 2009 el percentatge de pobres va créixer en gairebé un tres i mig per cent.

Les xifres també són preocupants si es fa referència als menors…..segons dades de la Unicef a Espanya dos milions de nens viuen amb famílies amb ingressos per sota dels 16.000 euros.

Fa uns dies el Banc d’Aliments organitzava un gran recapte d’aliments per ajudar a persones que viuen en aquestes condicions.

El més alarmant és que les persones que es veuen obligades a viure en aquesta situació no són ni pidolaires ni indigents….que és la imatge que ens ve al cap quan es parla de pobresa. Són ciutadans que fins fa poc  tenien una bona qualitat de vida, vacances, una hipoteca, projectes i il·lusions…..Són víctimes de l’estat del benestar i de la crisi.

Com es pot ajudar les persones que viuen en aquesta situació?

 

16/11/10

La custodia compartida preferent

14 de juliol, el Parlament donava llum verda a la llei que modifica el Codi Civil de Catalunya que fa referència a la família i la responsabilitat dels progenitors vers els fills en cas de separació o divorci. Segons la nova llei sempre que es pugui s'ha de mantenir la custòdia compartida.

Tot i que en darrera instància qui decideix és el jutge. Les defensores dels drets de les dones creuen que la igualtat entre homes i dones no ha avançat tant com per obligar per llei a la custodia compartida. Per a  alguns advocats en canvi és una mostra que les lleis es mouen al ritme de la societat.

Tot i que el més freqüent és que la custodia es doni de manera preferent a la dona. Pero els homes fa anys que es queixen d’aquesta situacio i volen que es valori la seva capacitat per cuidar dels fills. Alguns diuen que de la custodia compartida se n’acaba fent un negoci ja que pels pares suposa no haver de pagar tant en pensions alimentàries,

I en els  fills…qui pensa en els fills? Sovint es fan servir com a moneda de canvi contra l’exconjugue.  Segons alguns estudis queda demostrada la necessitat de la custòdia compartida per un major benestar dels fills sempre i quan i axiò es bàsic els pares tinguin una bona relació.  La custodia compartida és la millor de les alternatives?

09/11/10

28-N. La resposta de la ciutadania.

Comença la campanya electoral amb una xifra record de candidatures. Una trentena de partits es presenten als comicis en un arc parlamentari on les minories poden assolir un cert relleu, sobretot  amb la desafeció que molt ciutadans cap a les formacions tradicionals.

Unes eleccions que seran les primeres que fixaran l’estat d’ànim de la ciutadania enmig dels efectes de la crisi.

Que mesuraran també els efectes reals de la sentència del constitucional sobre l’Estatut o dels casos de corrupció que afecten alguns partits polítics. Uns comicis que segons les enquestes perfilen uns resultats molt definits però que ningú vol donar ni per perduts ni per guanyats.

El temor a l’abstenció plana en els resultats del 28-N.

 

02/11/10

La cultura del vi

Si el cava era des de fa anys un producte de referència i projecció internacional, el vi català no semblava assolir el prestigi que altres territoris tenien en aquest àmbit. Però les coses han canviat per bé en els darrers anys i cada cop més, el vi català comença a trobar el seu mercat i el reconeixement que es mereix.

En paral·lel, cada cop són més les persones que s’acosten a la cultura del vi per descobrir els detalls d’un producte que diu moltes coses de nosaltres, que ens explica... a través del sabor. Gent que vol saber i que consumeix buscant l’excel·lència.

De la creixent cultura del vi, en parlem com sempre des d'Angles diversos.

26/10/10

Dopatge; la lluita pel joc net

El dopatge o consum de substàncies prohibides per millorar el rendiment físic de manera il·legal no és una pràctica exclusiva dels nostres dies. La seva història és tan antiga com la del mateix esser humà i ja a l'antiga Roma els atletes de l'època intentaven millorar els seus resultats prenent drogues tonificants, que en moltes ocasions eren nocives. Amb el naixement de l'esport modern a partir del segle XIX , on es premiava  la figura del vencedor per sobre de tot, el consum de substàncies prohibides va viure una època de barra lliure. No va ser fins al segle XX, concretament a principis dels anys 60, quan van aparèixer les primeres lleis antidopatge que van portar als coneguts controls establerts pel Comitè Olímpic Internacional vigents fins a dia d'avui. Malauradament però, són molts els casos en que esportistes d'elit han caigut en la temptació del consum artificial per aconseguir ser els millors. Un dels casos més impactants de la lluita contra el dopatge va ser el positiu del velocista Ben Jonson, l’home més ràpid del planeta l'any 1988 als Jocs Olímpics de Seúl. Aquest cas va refermar una realitat: que el dopatge no entén de fronteres. Actualment són continus els casos d’esportistes de qualsevol modalitat que poc o molt es veuen implicats en una xarxa que va més enllà del purament esportiu. Tot plegat vulnera els objectius pels que va néixer la lluita antidopatge: garantir l’ètica en l'esport, preservar la salut de l'esportista i assegurar la igualtat de condicions durant la competició. Quina és doncs la millor solució? Alguns experts defensen la liberalització del dopatge per tal que existeixin les mateixes condicions per a tots els esportistes. És aquesta una bona solució per recuperar el joc net en l'esport d'elit? O s'ha de preservar la salut de l’atleta i l’ etica per davant de tot? En parlem com sempre des d'Angles diversos amb Carme Forcar, metge especialista de l'esport al CAR Sant Cugat. Roger Roca, campió d'Espanya de Marató, Sergio Lopez Egea, periodista i Josep Antoni Pasqual, subdirector del laboratori de dopatge de l'IMIM.

 

Pàgina 2 de 12


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl