11/01/2010

Contra l'avortament; les raons de la fe.

L’any 1985 el Partit Socialista presidit per Felipe Gonzalez i amb Ernest Lluch com a ministre de sanitat aprovava (gràcies a la seva amplia majoria parlamentaria ) la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, coneguda popularment com la llei de l’avortament. Per molts ciutadans, un pas endavant, molt important en l’Espanya dels 80. L’aprovació no va ser fàcil. Complexa en la tramitació, marcada per les critiques dures, molt dures, dels partits de dreta i l’església catòlica. 24 anys després aquella llei ha estat reformada i ampliada. Molts pensaven que feia temps era insuficient a l’hora de garantir l’autonomia de les dones o la seguretat jurídica dels metges. I 24 anys després, tot i que la societat ha canviat, les crítiques i el rebuig a la reforma han estat notables. De nou sectors de la dreta política i social i la jerarquia de l’església espanyola han alçat amb contundència la veu contra l’avortament. Negar la comunió a tots aquells polítics catòlics que donessin suport a la reforma de la llei o considerar un delicte el fet d’avortar, han estat alguns dels advertiments públic realitzats per la jerarquia de l’església i que han provocat tota mena de comentaris i valoracions entre creients i no creients. Contra l’avortament; les raons de la fe. Profundes i sentides per uns; afirmant que és obvi que un catòlic coherent no pot sostenir que l’avortament sigui un dret. Fora de lloc per altres; que pensen que afirmacions com aquestes generen dubtes i tensions innecessàries en ser projectades públicament, considerant delinqüent aquell que les practica. Com afirmava un columnista, tot delicte pot ser pecat, però no tot pecat és delicte.


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl